Organitzar o desorganitzar territorialment el país

Aquests dies al Parlament el Tripartit té pressa per poder tancar la Llei d’Ordenació Territorial, una llei que s’ha de desplegar gràcies a l’Estatut i que té les vegueries com a màxim exponent. Amb les vegueries es compleix una reivindicació del catalanisme polític, ja que substituirien les imposades províncies espanyoles. No obstant sembla que en aquesta qüestió el Tripartit tampoc va unit.

I és que l’Entesa, que promulgava les vegueries en el pacte de Govern,  no pot arribar a satisfer interessos contraposats en el fons. D’una banda trobem el PSOE metropolità que l’única preocupació és que la Llei d’Ordenació Territorial inclogui el Govern Metropolità (que aglutinaria òrgans metropolitans ja existents), dotant al partit de més poder. A més el PSOE metropolità també nega el dret al Penedès de conformar una vegueria pròpia, malgrat la tradició i la voluntat política del territori i de la majoria de partits, ja que seria una pèrdua de territori amb potencialitats de creixement que podria acabar governat per persones, al seu veure, “non grates”.

La disconformitat del PSOE amb el nou model territorial no és limita en l’àmbit de la regió metropolitana. Arriba fins al Camp de Tarragona i Lleida. A Tarragona, la discussió té dos fronts oberts: d’una banda el nom de la futura vegueria “Camp de Tarragona” i, de l’altra, la capitatlitat de la vegueria en qüestió. Pel que fa al nom, el consistori de Tarragona es nega a que la vegueria s’anomeni Camp de Tarragona, al·legant que a Barcelona, Lleida i Girona se’ls manté el nom respecte les províncies. Pel que fa a la capitalitat, no volen acceptar compartir-la amb Reus, per la pèrdua evident que suposaria per Tarragona doble capitalitat. Aquestes batalletes són el pa de cada dia al Camp.

Pel que fa a ponent, l’alcalde de Lleida Àngel Ros, es nega en rotunditat a que Lleida “perdi” el Pirineu i l’Aran. No vol veure la província escapçada.

Parlant de l’Aran no vol formar part de cap  vegueria, mentre que Governació l’inclou a la de l’Alt Pirineu. Argumenta que el Consell Generau d’Aran actua com a Generalitat a la Vall i, per tant no vol entrar a l’Alt Pirineu.

A la Catalunya Central també hi ha batalletes sobre la capitalitat. Se la disputen entre Vic i Manresa.

Què comportaran les vegueries?

Un desplegament de mínims de la nova organització territorial no comportarà el buidatge de competències de les diputacions provincials. De fet, les diputacions i les províncies seguiran sent l’estructura bàsica de  l’administració de l’estat. Pel que fa a la Generalitat s’estructurarà amb les vegueries i a més aquestes seran circumscripcions a les eleccions al Parlament.

Caldrà veure com es tanca tot plegat (si és que es tanca).  Uns viuen immòbils en la reproducció de les províncies amb el nom de “vegueria”. Altres es barallen per considerar-se sobirans de la seva província. Mentre, el PSOE, intenta colar l’administració metropolitana a mida. Una estructuració territorial que pot acabar amb una major desestructuració si es cedeix en les pressions dels grups de pressió. Però, de totes maneres, ja és el moment de saltar d’una vegada per sempre la divisió provincial.