Setmana de la Mobilitat ‘Sostenible’ i Segura

Aquesta setmana celebrem la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Aquests dies, durant els quals es promociona el transport públic i la mobilitat sostenible, venen a substituir el tradicional Dia sense cotxes.

La Generalitat ha enfocat la campanya de manera continuista amb la publicitat institucional de la “Revolució dels petits gestos”, la primera gran campanya institucional homogènia feta per part d’una administració pública (ja s’han fet anuncis de seguretat viaria, estalvi d’aigua i prevenció d’incendis).

Resulta curiós parlar de sostenibilitat posant com a icona de la gran campanya mediàtica a televisió dos punts que fan perillar la sostenibilitat dels sistema de transport públic a Catalunya: la nova targeta T12 i les línies 9 i 10 del Metro del ferrocarril metropolità

• L9 i L10: infraestructura faraònica en busca de finançament privat

La Línia 9 del Ferrocarril Metropolità de Barcelona està cridada a ser la icona de l’obra de Govern en matèria de mobilitat per a les properes eleccions. Dos trams (el de Badalona i Santa Coloma de Gramenet) estan a punt de ser inaugurats però el Govern se les ha hagut d’empescar perquè l’obra no aclaparés tots els seus pressupostos (té un pressupost de 6.507M€). La seva naturalesa faraònica ha comportat que la Generalitat hagi deixat en mans del sector privat l’acabament i explotació de les estacions dels dos trams amb execució més avançada: el de Besòs i el de Llobregat. Dragados s’ha fet càrrec d’acabar de construir les estacions de Badalona i Santa Coloma de Gramenet i la part nord de Barcelona (en total 13) i ha d’abonar al Govern 315 milions d’euros per l’obra que anteriorment ja ha executat el govern mentre que FCC, OHL i Copisa acabaran el tram del Llobregat (13 estacions) i abonaran al Govern 378 milions d’euros per l’obra ja feta. A més aquestes empreses seran les responsable de l’explotació de les estacions dels seus respectius trams durant més de 32 anys: neteja, manteniment, funcionament dels nombrosos ascensors. Amb els ingressos que rebrà de les concessionàries el Govern executarà el tram central de la L9 sense que això suposi tanta pressió pels pressupostos de Política Territorial. És un peatge a l’ombra com s’ha fet en l’Eix Vic-Ripoll o el Túnel del Pertús i es vol fer en el desdoblament de l’Eix Transversal. Les concessionàries a la fi de la concessió trauran rendibilitat, ja que el Govern els tornarà diners amb interessos.

Com podeu veure un exemple de “sostenibilitat” d’obra pública la L9! Una obra que no es pot ni pagar i amb una explotació molt cara (ascensors, despesa energètica per la profunditat de la majoria d’estacions tipus pou…).

• T12: el perill de la sostenibilitat del sistema tarifari a la Regió Metropolitana

A la Regió Metrolpolitana es fan uns 935 milions de viatges anuals amb transport públic, que tenen un cost de 1.257 milions d’euros. El cost mitjà per viatge és d’1,36 euos. Amb la flamant targeta T12 l’Administració deixarà d’ingressar aproximadament uns 14 milions d’euros anuals pel concepte de venda de bitllets. L’any passat (2008) l’ATM va recaptar per aquest concepte 577 milions d’euros que van cobrir el 45% del cost operatiu de la xarxa de transport públic de la Regió Metropolitana. Per la seva banda les subvencions públiques amb 700 milions d’euros van sufragar el 55% del cost del transport públic de la Regió Metropolitana. Aquest any hem trobat pujades dels títols de transport integrats com la T10 d’un 6,94%, bàsicament amb l’objectiu de cobrir el dèficit en recaptació que la T12 els suposa durant tres mesos (de setembre a desembre).

Caldrà veure fins on arriben les pujades dels títols de transport aquest any. Cal tenir en compte que amb la inauguració de la L9 els costos d’explotació també pujaran… En tot cas, els usuaris de transport públic no hem de pagar per cobrir el cost d’uns compromisos populistes com ara la targeta T12. A més no tinc clar que la mobilitat d’un menor de 12 anys sigui gaire obligada tenint en compte que encara està en edat d’escolarització obligatòria en centres que, en principi, han d’estar a prop del domicili familiar. Crec que la T12 només beneficiarà  especialment a les famílies que porten els fills a les escoles concertades lluny dels seus barris, en el centres de les poblacions amb autobús… Això no és mobilitat obligada, és més aviat mobilitat evitable… En canvi en el període universitari (mobilitat obligada) els estudiants ens les hem d’empescar amb fraus zonals per arribar als centres universitaris que, sovint, cauen lluny de les nostres poblacions i amb unes combinacions no gaire bones i sense cap tipus de descompte tarifari…

• El que NO és ‘sostenible’

Per a mi la L9 i la T12 NO són sostenibles. Sostenibles són els “petits gestos”, mai millor dit! Petites coses (infraestructures o canvi en explotació de serveis) que, ràpidament i sense gaire cost, fan la  mobilitat més fàcil a milers de persones. I d’aquests tipus de coses a Catalunya en podem fer moltes que comporten un millor aprofitament dels recursos públics. Pel que fa a infraestructures podem començar per “treure de calaix” el projecte de l’intercanviador de Plaça Catalunya i executar-lo, continuar per la recuperació de la línia Reus-Roda de Barà i acabar amb la perllongament de la xarxa ferroviària a l’aeroport o a Lloret de Mar sense oblidar duplicacions i quatriplicacions. Pel que fa a serveis podem treballar per millorar els busos interurbans a tot Catalunya i vetllar per un bon finançament del mateixos (com a mínim similar al que tenen els municipis de l’Entitat Metropolitana del Transport).

Petites obres (o no tan petites) o millores en l’explotació,  però relativament fàcils i barates d’execució i, sobretot, ÚTILS! Petits gestos de l’administració que milloren la nostra mobilitat i la nostra competitivitat com a país per tant. Ara, per contra, ens limitem la nostra política d’infraestructures i mobilitat en noves autovies (amb peatge a l’ombra) i obres faraòniques: L9, línia orbital, eix transversal ferroviari…

PD: per la ràdio es poden sentir anuncis de l’ús de la bicicleta, el carsharing o la integració tarifaria. Anuncis més encertats que aquests de cara a la “sostenibilitat”.