Algun dia “pagaran” el fums

17 Agost 2009

130sNo és cap novetat que els EUA sigui el segon estat en emissió de gasos de CO2 a l’atmosfera, després de la Xina emergent i poblada. I és que als EUA el model econòmic vigent està inspirat amb el cotxe com a eix central i vertebrador de la mobilitat.

Si bé en els desplaçaments de ciutat és evident que predomina el Subway i també el bus (i el taxi), a la rodalia guanya el transport motoritzat i privat de forma clara.

Avui vull parlar doncs del plantejament d’aquests tipus de mobilitat als EUA.

Ahir, tornant per la Woodbury Outlet per la carretera  I-287 (interestal) i la I-87  que travessa el Tappan Zee Bridge, vaig poder comprovar que no només a països com Catalunya s’ha de pagar per circular per una via d’alta capacitat, encara que estigui col·lapsada de vehicles.

La sortida del centre comercial va ser caòtica, de fet varem estar més d’una hora per a poder sortir de l’aparcament!

L’autopista en sentit Nova York estava també plena, malgrat haver-hi barrera d’entrada: el peatge. Les aturades van ser constants al llarg del trajecte, pel que un trajecte de 57 minuts (45 milles aproximadament) es va convertir en un trajecte de dues hores i mitja.

Segons els rètols hi havia congestió, però els cotxes no tiraven! Les frenades i arrancades varen ser constants i, em temo, que són habituals als EUA.

  • Tímids intents dissuasius: “pack ” de descomptes i park & ride

Woodbury Outelts (del Grup Chelsea, que té el “monopoli” d’outlets dels EUA), conscient del caos i les externalitats que causa la sortida del seu outlet a Nova Jersei,  reparteix entre els visitants que arriben en tren o bus un val amb descomptes a cada una de les més de 200 botigues de que disposa el centre comercial.

L’MTA també promou l’ús de la xarxa ferroviària de proximitat per accedir a Nova York des de Nova Jersei mitjançant els aparcaments dissuasoris de park & ride.

  • Conclusió

La societat nord-americana es constitueix mitjançant un model de mobilitat insostenible. Malgrat que ara hi ha voluntat política per a reduir les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera costarà molt canviar aquests hàbits. I és que el model de tres cotxes (o més) per família que s’usen de manera compulsiva està interioritzat.

Potser, per exemple, s’haurien de començar a “suprimir” les àrees de servei  sobredimensionades amb Mc. Donald’s , STARBUKS, Dinkin Donnut’s al mig del no-res. També seria bona idea desincentivar els “bank auto”, o sigui, els bancs que t’atenen sense baixar del cotxe com si fos el Mc Auto. Al capdavall aquest tipus de servei només promouen desplaçaments innecessaris.

Anuncis

One Response to “Algun dia “pagaran” el fums”


  1. M’ha agradat saber una mica més sobre els mals hàbits dels nord-americans. Vaig a intentar seguir-te a twitter, salutacions!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: