Cap als Estats Units

2 Agost 2009

nycDiumenge, dia 9 d’agost,  marxo cap als Estats Units. Sí, ja he complimentat l’ESTA (Electronic System for Travel Authorisation) i l’Apis (Advance Passenger Information System).

Estaré durant tres setmanes a un poble anomenat Tarrytown, al nord de Nova York, a la riba est del riu Hudson, fent un curs d’anglès de 26 hores setmanals. Està a 40 minuts de Manhattan mitjançant el Metro North Railroad. Intentaré, doncs, combinar les classes al matí al Marymount College amb passejades per la ciutat de Nova York a la tarda i la nit. A més durant els caps de setmana vull escapar-me a  fer turisme polític a la capital federal, Washington D.C., i a Nova Jersei (que diuen que es pagues menys impostos que a l’estat de Nova York). També vull aprofitar per integrar-me a la vida novaiorquesa i m’escaparé al Riber To Riber Festival i em sumaré a la campanya del Summer Streets, amb bici, evidentment!

M’encanten els Estats Units. I, és que anar a Estats Units, és un molt bon “negoci”. De fet, segons la premsa econòmica, un dòlar es canviarà a 1,42 euros al llarg d’aquest agost i podria arribar a l’1,44 euros al setembre, tot batent rècords. I és que el canvi de divisa, amb un euro fort, converteix als europeus amb privilegiats a l’hora d’anar als Estats Units. Comprar qualsevol cosa et surt, com a mínim, un 40% més barat que aquí! Per tant tornaré a escoltar en boca dels europeus el tòpic de give me two a Chinatown.

El punt negatiu: els espanyols i hispans que dificulten una vertadera immersió a la llengua anglesa. No sé com s’ho fan però quan parles anglès ells et contesten en espanyol, i tu segueixes en anglès i ells et continuen en espanyol (de vegades em donarien ganes de dir que no els entenc o no els vull entendre…!). Les traves per practicar anglès es poden agreujar tenint en compte el munt de catalans que “transitaran” per la gran poma o l’escola! En tot cas amb força de voluntat crec que podré allunyar-me de totes aquestes externalitats (negatives)!

Mitjançant aquest bloc aniré penjant les coses que em resultin, peculiars, curioses, indignants… També provaré pujar vídeos editats i fotos, si és que el meu netbook m’ho permet. En tot cas mantindré la meva activitat 2.0 a TWITTER, ja que, tant a Marymount College com a molts punts de Manhattan (com ara l’APPLE Store o Mc Donald’s), hi ha wifi de franc. Podreu seguir la meva activitat quotidiana, per tant, a través de l’user @rogermelcior de TWITTER.

Us deixo, per anar fent boca, els vídeos i algunes fotografies de la meva primera experiència als Estats Units. Va ser ara farà dos anys amb l’IES Isaac Albéniz en marc d’un intercanvi amb una escola de Watertown (MN). El nostre viatge doncs va incloure Minnesotta (paradís per aprendre anglès gràcies a la pobra presència hispana) i la ciutat de Nova York.

1r dia – part 1

2n dia – part 1

2n dia – part 2

2n dia dia -part 3

3r dia

4t dia

5è dia

6è dia (11 de setembre)

Part 1. Minnesotta

Part 2. Minnesotta

Part 3. Minnesotta

Fotografies del viatge del 2007

Impressions del meu primer viatge als EUA, l’any 2007 (web del Departament d’anglès de l’IES Isaac Albéniz de Badalona)

IMGP5056

El viatge als Estats Units, i concretament l’intercanvi cultural amb una High School de Watertown ha estat una experiència inoblidable per tots els estudiants que hi hem participat.
Cal dir que ens hem enfrontat a diverses adversitats alhora de realitzar el nostre viatge. De fet van començar ja des de l’inici. Primer calia trobar un grup suficientment gran que estigués disposat a participar a l’intercanvi. Després de tot i van haver problemes d’encaix de calendari amb l’escola amb la que fèiem l’intercanvi: la Watertown Mayer High School de Minnesotta. Al final l’escola dels Estats U nits va visitar-nos just una setmana abans de selectivitat, pel que va ser molt estressant pels alumnes de segon de batxillerat. Malgrat tot, coincidim en que va valer la pena el fet d’haver de compaginar l’estudi per les PAU amb la visita de les estudiants nord-americanes.
També varem tenir moltes dificultats alhora de trobar un viatge a bon preu. L’alt cost dels vols va fer que sovint s’esvaïssin les esperances de fer aquest viatge: al final però varem trobar un vol directe des de Barcelona fins als EEUU a un preu relativament bo, tot i que el preu total va pujar considerablement. Varem passar una setmana a Nova York i la segona setmana a Minnesota.
Nova York
La capital del món era la primera escala del nostre viatge. Si bé reconeixem que no era pas el lloc ideal per aprendre anglès –ja que hi havia molta població llatina- també reconeixem que ens va sorprendre per molts motius. D’una banda el fet que sigui una ciutat que viu les 24 hores (el que els Americans anomenen 7/24). A Nova York varem veure que les botigues de Times Square no tancaven fins ben entrada la matinada, que el metro obria cada dia tota la nit… A més és una ciutat que ha sabut combinar la tradició amb els aspectes més moderns arribats d’arreu del món. Grans parcs, impressionants gratacels, luxoses limusines, botigues de luxe, districtes financers, centres comercials… contrasten amb zones com Chinatown o la zona Zero.
Un altre dels aspectes positius alhora de valorar la visita als Estats Units és que la peritat euro-dòlar (ara a favor de l’euro) fa que nosaltres en sortim beneficats quan comprem o realitzem alguna activitat allà. Els preus de les marques nord-americanes són més baixos allà normalment, i si hi afegeixes l’avantatge del tipus de canvi, pots arribar a estalviar-te fins a un 40%. Cal dir que hi ha molts productes que costen els mateixos dòlars que aquí els euros (per exemple un iPod 139$). Cal tenir en compte però que amb aquest tipus de canvi ens sortim beneficiats els europeus perquè per cada euro gastat ens estalviem una mica més de 0.40$.
Minnesota
A part de compres i les grans ciutats, si per alguna cosa ens ha marcat el viatge, és per l’estada a Minnesota.
En aquest estat nord-americà, concretament a la localitat de Watertown es trobava la High-School Watertown Mayer. Per tant les famílies que ens acollien vivien a Watertown o rodalies. Totes les famílies eren molt acollidores, i ens van fer sentir a tots com a casa.
Hem de dir que la majoria no varem anar a la casa dels companya que van venir a Catalunya el juny, sinó que varem anar a una altre casa perquè els que van venir començaven ja la universitat lluny de casa. Això no va ser però cap impediment per sentim-nos bé i aprendre un munt.
Tot i que primer a la majoria ens costava entendre l’anglès americà perquè estàvem acostumats al britànic, la paciència de les famílies (parlant-nos a poc a poc) i el nostre interès van permetre una conversació cada cop més fluida. La nostra evolució va ser molt bona, i de fet les nostres famílies d’acollida ho admetien.
D’altra banda un altre dels aspectes que va aclaparar la nostra atenció va ser la High School. Una High School que era el centre de referència per a la petita localitat nord-americana. De fet aquest era un punt de trobada entre famílies i, a més de ser un lloc on s’educaven els nostre companys d’intercanvi, era també un punt on ells realitzaven la major part de la seva vida social, activitat lúdiques i especialment esportives. Era una escola molt semblant a les que surten a les pel•lícules: piscina, taquilles per a cada alumnes, moqueta, menjador, pistes d’esports, bosc…
Els horaris ens van marcar també molt fortament. Es feia fosc molt aviat, pel que la vida s’adaptava bastant a aquest horari. S’aixecaven a les sis o quarts de set i cap a les vuit començaven les classes. Tenien una pausa cap a les 11.30 que aprofitaven per dinar! Les classes continuaven fins les tres. Aquesta era l’hora que començaven les activitats extraescolars. Activitats molt diverses: futbol europeu, piscina, volleyball, softball, basquetbol, cross country i, és clar, futbol americà –molt popular- a més de molts altres esports. Després més tard, anaven cap a casa un cop acabades les activitats i allà sopaven cap a dos quarts de set (les 18:30). Després de sopar era normal que anessin a casa dels amics o fessin alguna altra activitat. Al voltant de les 10 ja anaven a dormir.
Un fet també força enriquidor va ser el fet de poder passar els caps de setmana amb les famílies. Vam conèixer diversos llocs: parcs, centres comercials, esglésies, granges… i també a diverses persones: avis, cosins, amics… depenent de la família amb qui estàvem. Van ser també aquests elements els que ens van ajudar a relacionar-nos, practicar anglès i sentir-nos nord-americans per uns dies.
Com a conclusió d’aquesta experiència tots coincidim en que és molt enriquidora. El fet de viatjar a l’Amèrica multicultural –Nova York- i a l’Amèrica més “verge” –un poblet de Minnesotta, Watertown- permet fer-nos la idea de la diversitat cultural que conviu als EEUU. És un xoc descobrir la distància que separa a les dues societats i és un xoc enriquidor per a nosaltres. És un viatge, que si bé la primera part la pots fer sol, la segona part (la de Minnesotta), per fer-la, necessites aprofitar aquesta magnífica oportunitat que, per sort, t’ofereix el departament d’anglès d’aquest Institut.
Si bé entenem que l’organització del viatge és feixuga per la Consol, l’animem a seguir sempre amb contacte amb aquesta escola dels Estats Units perquè les properes generacions de badalonins que passin per l’Albéniz gaudeixin també la mateixa oportunitat que nosaltres hem tingut. Per la nostra part, estem disposats col•laborar -amb la mesura del possible- perquè aquest intercanvi perduri, tot promocionant-lo als estudiants potencials!

IMGP4545IMGP5033IMGP4019IMGP4810

Advertisements

4 Responses to “Cap als Estats Units”


  1. Gràcies per l’enllaç i bon viatge!

  2. Casimir Says:

    Hola veig que stas bè ; ahir a la nit quan entraba per la porta de l`Hotel a Lloret de M vaig rebre el teu missatge , es maca i neta l´escola sembla que t´agradat.
    Aqui son 9h i ja estic a casa agafaré el portatil i vaig cap a SPM desde allá estarem en contacte Records de tots i molts petons

    el del petit gest

  3. Elisabeth Says:

    Hola Roger.

    He entrat a la teva pàgina i hi un espai que diu “Contact”. M’ha sortit que puc enviar-te un sms des d’allà. Et surt que has de posar el correu electrònic, el nom (suposo que he de posar el meu). El que no entenc és lo de l’SPAM. Jo ho he intentat, no sé si t’haurà arribat.

    Bé, suposo que avui se’t farà un dia una mica pesadet pel viatge, però això a tu també t’agrada.

    Bé anirem fent el seguiment….

    Un petonet i records a en Pau!!!!!!!


  4. […] de la vida, a la foto davant Rockefeller Center porto el mateix polo que l’anterior vegada, ara fa tres anys, que vaig visitar aquesta zona, tal i com podeu comprovar a la capçalera del […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: