Política lingüística, política social

19 Juliol 2009

Foto: Carles Puigdemont

Integració en català: política social

Tal i com va assegurar el Secretari de Política Lingüística, el senyor Bernat Joan, durant l’obertura del Congrés Convit, la política lingüística és una política social. L’ensenyament de català als nouvinguts, per exemple, pretén dotar-los d’igualtat d’oportunitats respecte els autòctons amb la finalitat que puguin desenvolupar-se i progressar en el país on viuen garantint el benestar de les persones. A més s’impulsa la participació dels nouvinguts a la societat . La política lingüística a més té un enfocament de gestió de la diversitat i el patrimoni del territori i ha de garantir que la llengua pròpia d’un territori esdevingui llengua comuna per a tots els ciutadans del mateix territori.

Precisament durant la Segona Jornada del Primer Congrés Convit de Serveis Lingüístics de territoris de parla catalana, l’eix central va ser el multilingüisme als Països Catalans que inherentment va portar a parlar del català com a llengua d’integració.

Subsidiarietat lingüística de l’administració

És important una bona gestió del multilingüisme en el si de la nostra societat. Hem de ser conscients que a Catalunya es parlen més de 200 llengües i que en tenim una de pròpia. En aquest sentit fer ús del principi de subsidiarietat en l’ús de les llengües dels nouvinguts per part de l’administració pot ser una bona eina per garantir la integració. Mercè Solé (Responsable de Bones Pràctiques de Linguamón) es referia a que és positiu fer ús de les llengües familiars dels nous catalans en les relacions entre el ciutadà l’administració (només en els casos imprescindibles, però fer-ne ús). Crec que caure en el parany de fer ús sempre de l’espanyol o l’anglès (terceres llengües “intermèdies”) pot ser contraproduent a l’hora de la integració, fent del català una llengua prescindible (evidentment que d’aquestes llengües -espanyol o anglès- se’n hauria de fer ús quan són les llengües familiars dels nous catalans). Però crec que també és destacable el que apuntava M. Solé en el sentit que és millor optar per la traducció de les instruccions d’emplenament d’un formulari que no pas per la traducció del formulari (solucions intermèdies).

Ajuntament de Reus, model en política lingüística

Empar Pont, Regidora de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, feia notar la importància que un ajuntament com Reus tingués una regidoria específica per a la Política Lingüística. El fet de tenir veu pròpia dins del Consistori permet aplicar les polítiques lingüístiques de manera transversal. Gràcies a la Regidoria específica s’han aconseguit fites com ara la retallada de les diferències existents entre uns barris catalanoparlants i uns barris no catalanoparlants. També s’ha treballat en la normalització lingüística del món empresarial, el petit comerç i el món associatiu mitjançant la promoció de les parelles lingüístiques. A més la Regidoria ha aconseguit treballar de forma coordinada amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Regidoria de Drets Civils i Convivència… En uns moments en que sembla que no és la tònica general el treball cooperatiu en l’àmbit de la planificació i la política lingüística és exemplar el model de Reus (la creació d’una regidoria de Política Lingüística la posaré com a condició a les properes eleccions municipals per donar el meu vot, si bé em temo que ni ERC ni CiU tindrien força per imposar-la al PSOE-PSC).

De l’ús submís de la llengua i la integració

Per últim una qüestió important plantejada per Ferran Suany (de Tallers per la Llengua) va ser la necessitat que els cursos per a estrangers de català incorporessin també clàusules de sensibilització als nous parlants envers la poca fidelitat que tenen a la nostra llengua més del 70% dels parlants. La política lingüística ha de tenir dos grans objectius:

  • La capacitació lingüística en llengua pròpia dels ciutadans que viuen en un territori.
  • Creació i manteniment dels espais d’ús de la llengua pròpia mitjançant polítiques de discriminació d’altres llengües.

Però, els cursos de català per a nouvinguts haurien de dotar als alumnes d’eines per tal que afrontin la poca sensibilitat dels ciutadans catalanoparlants? En aquest sentit és complicat de dirimir si és, o no, necessari la incorporació als nouvinguts d’una militància lingüística. Hem de tenir en compte que no aprenen la llengua “per plaer” i que sovint fan un esforç  i un cost d’oportunitat per aprendre una llengua que els portarà un valor afegit però que els serà difícil d’utilitzar en un entorn advers com el metropolità, sector del Camp de Tarragona o la rodalia de Girona. Per això veig que s’ha d’anar molt en compte perquè explicar-los la diglòssia entorn el català perquè els podria dissuadir en el seu aprenentatge. És important parlar-los de fenòmens lingüístics que es donen a la realitat però tampoc no podem pretendre que facin de militants lingüístics…

Per últim, i tal i com va destacar Ferran Suany, és important no “autoimposar-nos” objectius impossibles (pel que fa a la política lingüística) que ens dissuadiran d’aconseguir els possibles.

Posts relacionats:

Seguiment de #convit per la xarxa TWITTER

Anuncis

One Response to “Política lingüística, política social”


  1. […] Roger Melcior: política lingüística, política social […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: