El sistema sanitari nord-americà. Perspectives de canvi?

10 Juny 2009

L’accés al sistema sanitari és una de les qüestions més importants en l’agenda de polítiques públiques domèstiques als Estats Units d’Amèrica avui. Actualment la cobertura sanitària en aquest país depèn de la situació laboral degut a les ineficiències i disfuncions derivades de l’anomenat model liberal.

Algunes dades rellevants. Cada minut als EUA dues famílies es declaren en fallida per la seva incapacitat de pagar el cost de les assegurances privades. Anualment un milió de nord-americans perden la seva assegurança, això sumat als 47 milions que queden fora del sistema de cobertura sanitària. Les empreses es deslocalitzen sovint dels EUA per no haver de fer front a les despeses de l’assegurament privat o es declaren en fallida. D’altra banda trobem un creixement de la despesa del pressupost federal augmenta. El sistema sanitari dels EUA, és ineficient, no hi ha dubte. Els seus resultats no són de bon tros els òptims ni tampoc els desitjables…

Però, per què? La fragmentació als Estats Units de la classe obrera per la Llei Taft-Harley Act acaba amb el principi de “la unió fa la força”. Les agrupacions d’obrers han de ser sectorials i també les vagues i protestes. Els drets laborals -inclosos els beneficis socials i convenis sanitaris- han de negociar-se de forma pràcticament individual, empresa per empresa. En els convenis sanitaris es determina la forma de pagament i les condicions en cada sector, gairebé empresa per empresa. El treballador ha d’escollir la companyia asseguradors, i l’empresa pagarà part de la pòlissa. Aquesta Llei provoca que quan un treballador perd la feina, deixi de tenir cobertura mèdica, ja que més del 62% dels nord-americans reben cobertura mèdica a través de l’empresa. En els sectors amb sindicats forts, és millor com a norma general la cobertura sanitària, mentre que en sectors com el comerç (amb poca força dels sindicats) la cobertura sanitària és pitjor. D’altra banda el sistema sanitari és un fre a la mobilitat laboral. En les promocions internes i en els canvis d’empresa un treballador pot perdre cobertura sanitària o empitjorar-la.

Als EUA en aquest sentit s’ha buscat la universalització de la cobertura sanitària com a solució als problemes i que aquest accés no estigui restringit als treballadors en grups de treball al Congrés, però han fracassa no només per la oposició de les asseguradores, sinó també de les pròpies empreses, reticents a perdre el control de la seva força de treball. Les ineficiències del sistema no només porten manca de cobertura, sinó també cobertura insuficient en molts casos. D’altra banda entre un 16 i un 30% del cost de la pòlissa és destinada a publicitat i despeses administratives Canvi. Vostès es preguntaran potser perquè no es dóna un canvi. Hi ha diversos motius. Les empreses que sostenen el sistema financen parcialment les campanyes electorals (sobretot la farmacèutica). La “privatització” del sistema electoral comporta també un abstencionisme en les eleccions d’unes classes obreres que, a priori, segons les enquestes estan a favor d’un sistema sanitari públic. Govern Obama. Entre d’altres mesures vol apostar per la obligatorietat d’assegurança (mal vista pels empresaris i ben vista per les asseguradores). També s’aposta per a la subvenció de polisses per qui no tingui assegurança individual.També s’aposta per legislar en el sentit en que les empreses asseguradors no puguin refusar a clients per factors de salut o edat. S’impulsarà una pla similar al MEDICARE per les classes més desafavorides.

Avui, el sistema de salut als EUA provoca externalitats negatives als ciutadans (manca de cobertura, cobertura insuficient, mala qualitat), als empresaris (haver d’assumir un cost variable en funció del sector, poca mobilitat de treballadors) i al govern (haver d’impulsar plans subsidiaris…). És per aquest motiu que la crisi econòmica agreuja d’alguna manera la crisi de la sanitat als EUA. Sens dubte un dels primers problemes a resoldre per part de l’Administració Obama en un moment en el qual valdrà la pena buscar les oportunitats de canvi de rumb que ofereix un moment de feblesa econòmica.

Solució. El 17% del que es produeix als EUA (PIB) està vinculat en el sector sanitari actual. La solució passa per impulsar una llei del pagador únic, com la vigent a Canadà. L’estat ha de ser qui negociï amb els proveïdors privats els serveis que s’han d’oferir. També l’estat pagarà directament a les asseguradores. Mitjançant un concurs públic cada estat ha de signar contractes programes amb les asseguradores i ha de finançar aquest programa a través dels l’IRPF. Així aconseguim també la competència entre empreses privades que milloraran per ser més eficients, facilitem l’accés a la població i de pas augmentem la competència entre estats.

Sens dubte, la sanitat, un dels primers problemes a resoldre per part de l’Administració Obama en un moment en el qual valdrà la pena buscar les oportunitats de canvi de rumb que ofereix un moment de feblesa econòmica.

Advertisements

2 Responses to “El sistema sanitari nord-americà. Perspectives de canvi?”


  1. VAig quedar horroritzat veient “Sicko” de Michael Moore, un documental molt remomanable sobre el tema!


  2. […] Aquests dies he pogut copsar insitu tot el que comporta el sistema  sanitari nord-americà basat en les asseguradores privades i que he estudiat profundament a que he estudiat a les classes d’Economia del Sector Públic i Polítiques Públiques (vegin post del Sistema Sanitari des EUA). […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: