Camí cap a assoliment de l’assertivitat

5 Juny 2009

La Plataforma Universitària pel Català ha organitzat aquesta setmana un Taller per al Foment dels Usos Interpersonals en Llengua Catalana. Ha estat impartit per l’entitat Tallers per la Llengua.

Aquest Taller ens ha servit a tots els participants plegats per a reflexionar en relació als nostres usos lingüístics, per donar valor a la diversitat i sostenibilitat lingüística i per trencar els nostres prejudicis i mites en relació a les llengües.

Un dels aspectes que em va cridar més l’atenció del Taller és aquesta piràmide que he reelaborat. Crec que és indispensable una política lingüística dirigida a aconseguir l’ús assertiu per un gruix important de la població per tal de consolidar la llengua catalana com a llengua comuna als Països Catalans.

piràmide

En la base de la piràmide trobem el coneixement sense ús. Cada any les estadístiques en diuen que el coneixement de català augmenta però que no ho fa proporcionalment l’ús social -o en alguns casos retrocedeix-. Al nostre país hi ha una part important de persones que se situen a la base de la piràmide malgrat les polítiques de normalització. És un símptoma evident que la llengua catalana no està en una situació de normalitat malgrat el procés de normalització.

En el segon nivell de la piràmide trobem l’ús reactiu. Entenem com a ús reactiu quan els parlants només fan ús de la llengua catalana quan l’interlocutor se’ls dirigeix en català.

En el tercer nivell de la piràmide és el que trobem un gruix més important dels catalanoparlants i és el de l’ús proactiu submís. L’individu utilitza la llengua catalana d’entrada però la canvia tan bon punt percep algun indici que l’interlocutor no l’entén. El canvi es dóna sovint perquè l’interlocutor li respon en espanyol, té faccions d’una altra raça o li demana que repeteixi el que ha dit. El canvi de llengua no és derivat d’una necessitat de comunicació sinó d’una sèrie de prejudicis (submissió), ja que l’interlocutor en cap cas ha fet referència explicita a problemes en la comprensió de la llengua catalana.

En el quart graó trobem l’ús proactiu fidel. El practiquen les persones que es mantenen al català independentment de la llengua del seu interlocutor (o com a mínim ho intenten). Aquestes persones no obstant experimenten sovint una sensació estranya o d’inferioritat i s’acaben preguntant si el que estan fent és dificultar la comunicació.

Cal una convicció forta per abandonar aquesta etapa. Quan arribem a parlar amb qui volem parlar català amb certa normalitat, sentin-nos totalment còmodes assolim el cim de la piràmide, fem llavors un ús assertiu. (Apuntar que l’assertivitat és un dret, no una obligació).

El català ha de ser llengua comuna als Països Catalans, ja que és la llengua pròpia d’un territori on a més s’hi parlen unes 300 llengües més. Si el català no és llegua comuna als Països Catalans, on ho serà? Trobem doncs una raó de sostenibilitat. La llengua pròpia ha de ser la comuna en un territori per eficàcia: una llengua no és una simple eina de comunicació.

Una llengua és una manera d’entendre el món  i de transmetre percepcions i en cada territori en el que es pròpia desenvolupa una sèrie de mots per designar la realitat. Amb uns 200 estats al món i unes 6000 llengües (fa 500 anys n’hi havia 12000), que la llengua pròpia de cada territori sigui la comuna en el mateix és la única garantia per a mantenir viva la diversitat lingüística. Respectant a les llengua minoritzades els conflictes armats baixarien ja que, de fet, el 70% dels conflictes armats tenen darrera un maltractament de les llengües pròpies dels territoris.

Als Països Catalans la integració depèn, sobretot, de la llengua i, per tant és la llengua és una eina molt inclusiva per a la integració. Si assolim un ús assertiu majoritari  per part dels catalanoparlants incrementarem l’ús social que ronda al 40% (arribant fins unes xifres al voltant del 80%) a més de facilitar la integració.

Aconseguint que el català sigui la llengua comuna en un territori i que els habitants d’aquest territori coneguin llengües dels territoris veïns aconseguim una eficàcia comunicativa i també la cohesió social.

grafic

*Les dades estan expressades percentualment (%).
Anuncis

5 Responses to “Camí cap a assoliment de l’assertivitat”

  1. Neus Says:

    Bona síntesi del taller Roger! I bon article!

    N.

  2. Oreto Says:

    Molt interessant el teu apunt! Em dones permís per a passar-lo als meus alumnes de segon de batxillerat?

    Salutacions des de Petrer (País Valencià)

    • Roger Says:

      No em fa res, ans el contrari! Endavant amb la feina que per aquí al sud del sud deu ser complicada la cosa!
      Si et pareix corregix les faltes que és possible que n’hi hagi unes quantes!
      I per si t’interessa vore que aquí al Principat no tot són flors i violes llegix aquesta entrevista que m’han fet avui al Punt

  3. Oreto Says:

    Gràcies!

    Al Principat existeix el perill, gran, de pensar que ja està tot fet. I la relaxació només afavoreix una llengua i una cultura, i no és la catalana precisament.

    Bona feina!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: