Projecte de Llei del Cinema de Catalunya. Lobbies i Govern.

20 Mai 2009

En la pràctica d’un seminari de Polítiques Públiques I, m’ha tocat fer política ficció sobre el projecte de Llei del Cinema de Catalunya! S’apovarà? El  Govern cedirà a la pressió dels lobbies i el projecte de Llei acabarà esdevenint una declaració de bones intencions de les “majors” i distribuïdores” descafeïnat?

En la meva ficció em decanto per la segona opció, de fet en els dos anteriors intents han acabat així! La polèmica està servida…Aquest projecte de 2009 és el tercer projecte de Llei de Cinema que presenta el Govern de la Generalitat, el primer del Govern Tripartit.

cine_catala

L’objectiu principal del projecte de Llei, impulsat pel Conseller de Cultura i Mitjans -Josep Manuel Treserras (ERC)-,és consolidar la versió original subtitulada en català. També preveu que les pel·lícules doblades financin amb un cànon la subtitulació en català a més de posar una quota mínima del 50% de còpies doblades en català pa a les pel·lícules d’estrena doblades.

En les dues anteriors iniciatives legislatives el Govern tenia en contra les “majors” nord-americanes i el sector de distribució del cinema. Treserras aposta per la negociació, una negociació que d’entrada veu “inviable” la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (FEDICINE) que agrupa al 90% de la distribució espanyola. En aquest projecte de Llei a més a més compta amb un escepticisme d’un sector que a priori hauria de posicionar-se favorablement, els dels dobladors que veuen amb cautela l’aposta pels subtítols.

La Llei del Cinema però possiblement es quedarà de nou en paper mullat. I és que en primer lloc la Llei no ha estat defensada de manera clara pels altres dos socis de Govern: PSC-PSOE i ICV-EUiA.
Aquesta llei té molt de contingut polític, ja que equipara la oferta de cinema doblat i subtitutulat en català (que avui representa el 3% del total) al doblat o subtitulat en espanyol (avui el 97%).

En trobem davant d’una situació en que l’acció política no maximitzarà el benestar social. Els incentius dels grups de pressió contraris a la Llei per pressionar al Govern (rentseeking) portarà al mateix a desistir-hi, i per tant a abandonar el projecte de Llei, malgrat que a la gran pantalla no hi hagi una distribució eficient o desitjable de llengües al nostre país (o almenys l’assignació sigui diferent a la demanda del mercat).

En aquest cas, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (ERC) haurà buscat produir el que demanden els votants del seu partit: cinema en català. Però el context de Govern de coalició i grups de pressió contraris portaran a rebaixar les pretensions que poden culminar en una declaració de bones intencions per part de les “majors” i “distribuïdores”.

La Llei que hauria d’apostar per una política lingüística de discriminació positiva a favor del cinema en català, desplegant així la Llei 1/1998 de 7 de gener de política lingüística,  es pot acabar convertint en un simple acord que promocioni, de forma ambigua, el cinema doblat o subtitulat en català (tal i com va passar la darrera ocasió amb el pacte del Govern de CiU amb les majors l’any 2000 després d’un canvi polèmic de Conseller de Cultura).

Segons la visió neoinstitucionalisme aquest projecte de Llei (el procés) però no serà, des d’aquesta perspectiva, un fracàs. El procés de pressa de decisions no està enfocat tant sols al resultat.

Podríem dir que el problema del projecte de Llei és el path depence, una política implícita en contra del cinema en català que s’arrossega per les inèrcies del mercat des de la Dictadura Franquista i que encara dura avui.

En definitiva, és un projecte de Llei carregat de simbolisme però que ha de suportar la pressió de lobbies, que no és el primer cop que se senten molestos amb la capacitat legislativa d’una cambra escollida pels ciutadans per legislar.

Enllaços d’interès:

Plataforma per la llengua – Missió impossible

Gencat.cat – Cinema en català

Anuncis

3 Responses to “Projecte de Llei del Cinema de Catalunya. Lobbies i Govern.”


  1. A mi em sembla perfecta que doblin o subtitulin en català, mentre no donin ni un euro més del que donen ja a promoure els horribles telefilms que TV3 subvenciona a fons perdut!

    Reconeguem-ho! A part d’Isabel Coixet (que roda en anglés) la qualitat del cinema català es inexistent!

  2. S. S. Hervías Says:

    Bona tarda.

    Personalment crec que tant a Catalunya com a Espanya s’hauria d’optar per la versió original amb subtituls en la legua que correspongui.

    Soraya Sáenz Hervías

    • Roger Says:

      Totalment d’acord amb tu Soraya i de fet així ho recull la projecte de Llei del Cinema de Catalunya.
      El que passa ara és el doblatge a l’espanyol està consolidat i és MOLT difícil canviar hàbits de la gent que busca una “comoditat” per no haver de llegir…
      A més ara (per sinó era prou polèmic el projecte de llei) els actors de doblatge catalans veuen la llei com una amenaça a la seva feina. És cert que si els cinemes es fa V.O. subtitulada a la TV pública s’hauria de fer també…
      Ara bé les privades ho farien… Les estatals també ho farien? Podria acabar sent contraproduent tot plegat pel català si és que a Espanya no es promocionen els subtítols…
      Però els subtítols en català comportarien una millora en el nivell d’escriptura en català per part de molts nouvinguts i castellanoparlants a més d’una millor coneixement de l’anglès per part de la societat… Jo no li veig cap inconvenient només sóc escèptic amb que el canvi d’hàbits en el consum cultural és molt complicat!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: