The Economist

20 Novembre 2008

DESCENTRALITZACIÓ
Segons “The Economist” soluciona problemes però en crea d’altres.
Reparteix el poder I impedeix la seva concentració.
S’afavoreix el principi de subsidiarietat impulsat per la UE, les decisions es prenen des dels governs més propers.
Encoratja la competitivitat entre regions.
En aquest sentit fa referència a la competitivitat entre les ciutats de Barcelona i Madrid. Com si aquestes fossin producte d’una descentralització administrativa en CCAA.
Redueix les desigualtats entre regions.
Segons el setmanari la descentralització ha fet reduir les diferències entre el nord i el sud de l’estat espanyol.
No podien ser però tot elogis per la descentralització política i administrativa de l’estat espanyol. De fet assegura que l’estat espanyol ha arribat a un punt en que s’ha arribat massa lluny.
CACIQUISME
En aquest punt comença l’atac a la democràcia catalana. Assegura que “Mr” Pujol fou un cacic regional -o cap polític provincial!- que va estar al poder 23 anys. Segons el rotatiu econòmic aquest ha estat el preu polític de la descentralització: el caciquisme regional. A més posa al mateix nivell el president Pujol que el senyor Fraga…
COMPARACIONS ODIOSES
Comparar una cimera de presidents de les comunitats autònomes de l’estat espanyol amb una cimera de l’Assemblea General de  l’ONU. Recordem que en l’estat espanyol la sobirania de les “nacionalitats” recau sobre el poble espanyol, no sobre elles mateixes. No és comparable un estat amb sobirania que una comunitat autònoma.
BUSQUEM CAFÈ PER A NOSALTRES, I?
Nacions, no regions!
El rotatiu fa una critica molt dura a Catalunya i Euskadi perquè segons ells “som regions” malgrat critiquen que ens fem dir “nacions” que busquem cafè per a nosaltres.
Evidentment, la llengua!
Qualifica al nacionalisme català i basc de fracassats i considera llengua “ha esdevingut una obsessió pels nacionalistes”. Acusen a un partit del govern de localista i diuen que a les escoles  l’espanyol s’ensenya com a “llengua estrangera”. Parlen que un castellanoparlant no podrà mai treballar a cap universitat de Barcelona. Que les pel·lícules en espanyol no rebran mai subvencions públiques. Agafen declaracions de l’Artur Mas “si no fem l’esforç de protegir la llengua pròpia aquesta corre el risc de desaparèixer”.
El reportatge continua atacant el català i l’euskera. De fet es parla del manifesto del senyor Savater, que defensa l’educació en espanyol a Catalunya. El setmanari diu que van ser acusats per la premsa “socialista” de “nacionalistes castellans”!
En relació a la llengua, el setmanari britànic ha intentat treure més rendiment que l’ABC… De fet tot són dades manipulades. Catalunya, lluny de ser un país normal, és un país on la seva llengua no gaudeix encara de presència en tots els àmbits. Per a mi, com  a català, seria desitjable que a Catalunya succeís allò que descriu The Economist. No obstant això no passa… Aquí un professor pot fer classes a la UPF sense entendre el català mentre que crec que a Oxford seria inadmissible que els professors no entenguessin l’anglès…
A Catalunya trobem subvencions multimilionàries per a pel·lícules que no es graven en català… I tant a nivell de la Generalitat com d’altres administracions!
L’article etiqueta I posa adjectius sovint inapropiats… I d’això se’n deriven connotacions curioses… Qualificar als nacionalistes espanyols com a nacionalistes castellans…
“Quan més ens donen més volem”
El text continua atacant els nacionalistes per part del senyor Savater: “el problema amb els nacionalistes és que com més els dónes més volen”. Ens acusa, als independentistes, de voler més més diners públics i poder…
El setmanari lamenta que a Catalunya el govern “regional” gasti el 38% de la despesa pública total… mentre que lamenta que l’estat només gasti el 18%.
Com a mínim reconeix que fins el moment Catalunya ha tingut un dèficit de finançament I parla de la disposició de l’estatut que ha d’aportar el percentatge que aporta Catalunya sobre el total del PIB estatal.
Un nacionalista espanyol mai es veu la seva “crosta”. De fet en aquest reportatge queda ben pel·lès. Val a dir que ens acusen de voler més… Com si el seu nacionalisme no fos el més expansionista que existeix. I Catalunya provoca dèficit o quelcom similar a l’estat espanyol? Per qui és mal negoci, allò anomenat Espanya?

Aquest reportatge deixa en evidència la necessitat de comunicar-nos amb el món des de Catalunya. La importància cabdal que té l’acció exterior de la Generalitat mitjançant la creació d’estructures d’estat, però si pot ser que responguin amb de forma coherent i eficient a reportatges com aquests.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: