La Pompeu es revel·la contra el Govern

22 Juny 2008

El Punt, 21 de Juny de 2008.

LA UPF NO CANVIARÀ

Per si la polèmica no estava prou encesa amb la reacció de la UAB, a
mitja tarda fonts oficials de la Universitat Pompeu Fabra van
assegurar que l’acord «no implica cap canvi en la política del
professorat i que continuaran aplicant la mateixa política per atraure
el talent de fora de Catalunya»
. La UPF, que va assenyalar que vol
mantenir el seu «perfil d’universitat oberta i internacional», va
assenyalar que la UPF «sempre ha defensat la no-exigència en el moment
de l’accés a la plaça».

Aquesta posició de la UPF va caure com una galleda d’aigua freda en el
comissionat.
L’acord, si en algun moment hi va ser, es trencava del
tot.
Especialment sorprenent va ser la posició de la UPF, que a través
del seu rector en funcions, Jaume Casals, va expressar en la reunió
del CIC que segurament havia arribat l’hora de demanar el català.
Segons un alt càrrec d’una important universitat, la defensa
aferrissada que aquestes dues universitats fan de l’excel·lència del
professorat per justificar la seva oposició a l’exigència del català,
«amaga la ideologia» dels seus rectors i és un «argument fals».
Aquest
mateix alt càrrec va qualificar de «deslleialtat» amb el CIC la
posició de la UAB i la UPF alhora que va qualificar de «joc dels
disbarats» el que va anar succeint ahir.

Semblava que era un acord unànime. De fet TVE3 ho anunciava amb gran entusiasme. El Consell Interuniversitari de Catalunya havia arribat a un acord que comportava l’exigència del nivell de suficiència de català (nivell c) a tots els professors de les vuit universitats amb participació pública catalanes.

La UAB, en una demostració de força, va avançar que no pensava acatar la decisió del Consell Interuniversitari, malgrat teòricament haver-hi donat suport en un primer moment. La UPF amb la seva vocació internacionalitzadora (que passa necessariament per l’espanyol) no va voler ser menys i va mostrar el seu descrèdit a la decisió del Consell Interuniversitari contra tot pronòstic i malgrat també haver signat en primera instància el compromís.la UPF o a Per tant no caldrà tenir el nivell c de català per treballar a la UAB. El que resulta més paradoxal és que aquestes universitats utilitzin la seva autonomia per enfrontar-se el govern, i que aquest no tingui mecanismes per tal que les universitats acatin les seves decisions. Les universitats de Catalunya van començar a tenir mala relació amb el Conseller Huguet quan es va suprimir el Departament d’Universitats Recerca i Societat de la Informació (DUSI), -amb l’arribada del tripartit- i les universitats foren absorbides per un departament multisectorial anomenat DIUE (Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Un altre enfrontament dialèctic el vam trobar a principis d’aquest any. El Govern volia que l’any que ve s’impartissin 80 titulacions Bolònia i no s’impartiran amb aquesta polèmica metodologia.

El cas és que avui ens trobem en que la UPF ha fet un altre pas enrere, en una decisió que només hauria de comportar la igualtat real entre els catalanoparlants i els castellanoparlants que estudiem a la Pompeu. Avui, sovint nosaltres ens trobem en que la nostra llengua no és entesa per professors estrangers (ja siguin espanyols o del món) per tant no tenim les mateixes oportunitats que la resta d’estudiants, malgrat que la llengua que parlem sigui en “teoria” la pròpia de la Universitat tal i com reconeixen els seus estatuts.

El greuge no s’acaba aquí. Resulta que per ser funcionari a Catalunya per a qualsevol administració pública, inclús l’AGE, serà necessari acreditar un nivell de suficiència de llengua catalana tal i com estableix l’Estatut d’Autonomia. L’excepció serà doncs la UPF i la UAB, que malgrat ser administracions públiques aprofiten la seva personalitat jurídica pròpia per tal d’anar en contra de l’òrgan que les finança.

Això, si després el rectorat utilitzarà el poder de marcar l’agenda i sortirà en primera plana de La Vanguardia exigint millor fiançament i criticant el Govern. Només volen drets, però no volen tenir ni una obligació amb el país en el que s’ubiquen.

Considero que el Govern hauria de donar un cop d’efecte i obligar a ambdues universitats a respectar el que han pactat al Consell. I que no posin excuses que és un fre a la internacionalització. Les universitats tindran mecanismes legals (o buits legals més ben dit) per poder contractar personal d’investigació (i també docent) que no hagi acreditat aquest nivell de llengua catalana. Per tant si ells aposten pel “talent”, que és clar, està fora de Catalunya, en podran seguir disposant.

A propòsit d’això l’UB des de fa dos anys demana el nivell c a tot el personal de nova contractació i continua fent recerca amb investigadors que tindran un termini per tal d’acreditar que han assolit el nivell de suficiència de llengua catalana.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: