Segueixo amb les meves pràctiques de Photoshop CS2 XD! I he aprofitat per fer una postal de nadal per a desitjar-vos a tots plegats bon nadal i feliç 2010!

Aquests dies al Parlament el Tripartit té pressa per poder tancar la Llei d’Ordenació Territorial, una llei que s’ha de desplegar gràcies a l’Estatut i que té les vegueries com a màxim exponent. Amb les vegueries es compleix una reivindicació del catalanisme polític, ja que substituirien les imposades províncies espanyoles. No obstant sembla que en aquesta qüestió el Tripartit tampoc va unit.

I és que l’Entesa, que promulgava les vegueries en el pacte de Govern,  no pot arribar a satisfer interessos contraposats en el fons. D’una banda trobem el PSOE metropolità que l’única preocupació és que la Llei d’Ordenació Territorial inclogui el Govern Metropolità (que aglutinaria òrgans metropolitans ja existents), dotant al partit de més poder. A més el PSOE metropolità també nega el dret al Penedès de conformar una vegueria pròpia, malgrat la tradició i la voluntat política del territori i de la majoria de partits, ja que seria una pèrdua de territori amb potencialitats de creixement que podria acabar governat per persones, al seu veure, “non grates”.

La disconformitat del PSOE amb el nou model territorial no és limita en l’àmbit de la regió metropolitana. Arriba fins al Camp de Tarragona i Lleida. A Tarragona, la discussió té dos fronts oberts: d’una banda el nom de la futura vegueria “Camp de Tarragona” i, de l’altra, la capitatlitat de la vegueria en qüestió. Pel que fa al nom, el consistori de Tarragona es nega a que la vegueria s’anomeni Camp de Tarragona, al·legant que a Barcelona, Lleida i Girona se’ls manté el nom respecte les províncies. Pel que fa a la capitalitat, no volen acceptar compartir-la amb Reus, per la pèrdua evident que suposaria per Tarragona doble capitalitat. Aquestes batalletes són el pa de cada dia al Camp.

Pel que fa a ponent, l’alcalde de Lleida Àngel Ros, es nega en rotunditat a que Lleida “perdi” el Pirineu i l’Aran. No vol veure la província escapçada.

Parlant de l’Aran no vol formar part de cap  vegueria, mentre que Governació l’inclou a la de l’Alt Pirineu. Argumenta que el Consell Generau d’Aran actua com a Generalitat a la Vall i, per tant no vol entrar a l’Alt Pirineu.

A la Catalunya Central també hi ha batalletes sobre la capitalitat. Se la disputen entre Vic i Manresa.

Què comportaran les vegueries?

Un desplegament de mínims de la nova organització territorial no comportarà el buidatge de competències de les diputacions provincials. De fet, les diputacions i les províncies seguiran sent l’estructura bàsica de  l’administració de l’estat. Pel que fa a la Generalitat s’estructurarà amb les vegueries i a més aquestes seran circumscripcions a les eleccions al Parlament.

Caldrà veure com es tanca tot plegat (si és que es tanca).  Uns viuen immòbils en la reproducció de les províncies amb el nom de “vegueria”. Altres es barallen per considerar-se sobirans de la seva província. Mentre, el PSOE, intenta colar l’administració metropolitana a mida. Una estructuració territorial que pot acabar amb una major desestructuració si es cedeix en les pressions dels grups de pressió. Però, de totes maneres, ja és el moment de saltar d’una vegada per sempre la divisió provincial.

L’acord inclou el compromís dels estats més rics del món “d’ajudar” als més pobres a adaptar-se a l’amenaça del canvi climàtic, gràcies a una aportació anual inicial de 30 milions de dòlars, augmentant fins a 100 milions en l’horitzó 2020.

El problema de l’acord és que bona part del text es pot entendre més com a preàmbul d’acord que no pas com a tractat vinculant, cosa poc esperable després de dos anys de negociacions, la cimera preparatòria de Barcelona i l’expectació d’una cimera de dues setmanes a Copenhagen amb reunions a tots els nivells i l’esperada reunió de caps d’estat. Fins i tot el podem qualificar de més ambigu que el de Kyoto, amb la diferència que la situació ara és molt més preocupant que a la dècada dels 90.

L’acord, o carta de compromisos, no preveu un objectiu mundial a assolir pel que fa a la retallada d’emissions. Simplement es proposa un sostre que no s’ha de sobrepassar en emissions de CO2. Tampoc preveu la sanció per qui contamina més. L’ambigüitat en terminis nodreix el tractat. I, fins i tot, no deixa clara la idea de mercat de compra venda de drets d’emissió: allò de “qui contamina paga”. A més, no deixa clares les vies per assolir les retallades d’emissions, vies que afectarien la nostra quotidianitat.

Els estats rics s’avenien a reduir emissions però volien garanties de retallades d’emissions dels països en vies de desenvolupament. Això va ser denunciat pels països pobres, que veien com els països rics volien desfer-se de les obligacions i ells estaven pagant un preu molt alt per un problema iniciat pel món industrialitzat.

La Unió Europea, com a organització multilateral més efectiva en “compromisos” per a reduir les emissions, volia liderar aquest procés, amb una aposta de màxims la lluita contra el canvi climàtic (reducció de fins a un 30% de les emissions), oferint una contribució financera important pels països en vies de desenvolupament.

La Cimera de Copenhagen deixava entreveure negociacions bilaterals, per evitar un acord que pugues ser perjudicial per a les potències. Les minicimeres van començar amb els Estats Units i Xina (que produeixen el 40% de les emissions de CO2) a més de l’Índia, Brasil i Sud Àfrica. Una mesura d’Obama era retallar les emissions de CO2 de l’any 1990 en un 50% per al 2020. Aquesta mesura va ser vetada per Xina. Xina i els Estats Units han primat el seu interès econòmic a curt termini per davant del futur del planeta.

L’acord (fora de l’ONU) assolit per Obama i Jiabao (EUA i la Xina) ha “obligat” a la resta sumar-s’hi per no sortir amb les mans buides. Només alguns països llatinoamericans s’han desmarcat de l’acord per cridar l’atenció. L’acord opta per deixar llibertat als països en vies de desenvolupament per mesurar les seves emissions (a proposta de la Xina) i només tindran el control internacional les infraestructures finançades amb els fons internacionals. Es relega a la voluntat de cada estat la retallada d’emissions o l’aposta per un desenvolupament més sostenible.

Si es compleixen les millors previsions les rebaixes de gasos de CO2 només es serien d’un 18%, lluny del 25% recomanat.

Cada cop és més difícil la marxa enrere. Amb aquest acord potser podem evitar la desforestació massiva de l’Amazones però els gasos que produeixen l’efecte hivernacle no hi ha expectatives que es redueixin suficientment (només cal pensar que BMW era patrocinador de la trobada…). Hem apostat per un acord mediocre, sense compromisos ferms i encara menys vinculants. Sense mecanismes de revisió. I ho pagarem. Kyoto també era de mínims i vinculava de forma més clara als estats, però no va servir de gaire.

PD: en tot cas sempre hi haurà els optimistes que diran que és un salt qualitatiu: ni Aznar ni Bush reconeixien el canvi climàtic!

Aquest nadal, i seguint amb les obres de substitució de catenària als túnels urbans de Barcelona, entre el 25 de desembre i el 3 de gener els trens de les línies R3, R4 i R7 modificaran el seu recorregut quedant sense servei les estacions de Sant Andreu Arenal i Torre del Baró. El pla alternatiu per aquest nadal, presentat divendres passat per Renfe Operadora, Adif i el Ministerio de Fomento té una particularitat: que pitjor no s’hauria pogut fer, pensant des de la perspectiva d’afany de servei públic envers als clients.

La Generalitat, a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, inaugurarà la tutela del contracte programa amb Renfe Operadora amb tres dies de vigència d’aquest pla alternatiu,  fet que em deixa perplex ja el Conseller Nadal sempre ha destacat que el que s’ha de fer és minimitzar les molèsties als clients i informar-los bé.

D’una banda hi ha errors estructurals en el plantejament. Crec que últimament el Ministerio de Fomento està accentuant les molèsties als clients de Rodalies fent grans obres amb afectacions importants als trànsit ferroviari de forma escalonada, simplement per fer soroll. Aquest mateix tram que es talla aquest nadal es tornarà a tallar a partir de l’abril, i durant 5 mesos, per tal de construir l’intercanviador de Sagrera-Meridiana (R3, R4, R7, L1, L4, L5, L9 i L10), pel que crec que el més racional i eficient hauria estat esperar aquest tancament per substituir la catenària en qüestió.

A més,  banda, i seguint en la línia del pla de l’estiu, aquest tampoc optimitza la infraestructura existent per tal de minimitzar les molèsties als clients. Per últim, el passat divendres en roda de premsa, no es van explicar tots els detalls del pla i ni tan sols estaven disponibles els horaris (fet que crea incertesa tenint en compte que hi haurà diverses excepcions a les rutes habituals, com ara trens que seran desviats i altres que no).

Les excuses per legitimar el pla alternatiu sempre les mateixes: millorar la infraestructura aprofitant que hi ha pocs clients durant el període de nadal (obviant que no són bens els pocs clients). Fins i tot atreveixen a dir que la Meridiana va buida i per això posen autobusos…

Aquest pla és molt millorable. A continuació detallo en què consistix i les alternatives factibles:

R3
Els trens acabaran a Montcada Bifurcació. Des d’aquesta estació es podrà arribar al Sant Andreu Arenal mitjançant autobusos i des d’allà es podrà accedir al centre de Barcelona amb la L1 del Metro. Tan hauria costat fer arribar els autobusos fins la Sagrera (uns 600 metres més avall) on es podria enllaçar directament amb la L5, evitant el col·lapse de la L1 i diversificant les maneres d’arribar de forma més directe a Sants? Per arribar a Torre del Baró s’habilita un servei de microbusos.
No es podria haver plantejat els desviaments via Bifurcació Aigües i Clot-Aragó, accedint al centre de Barcelona sense cap transbordament?

R4 Nord i R7
Els trens també acabaran a Montcada Bifurcació, si bé als clients se’ls recomana enllaçar a peu entre les estacions de Montcada i Reixac-Manresa i Montcada i Reixac (5 minuts) on es pot enllaçar amb la R2 Nord que entra a Barcelona evitant el tram afectat per via Clot Aragó i Passeig de Gràcia. El pitjor de tot és que la R2 Nord té una freqüència molt baixa (30 minuts a l’hora vall i 15 a l’hora punta) per tal d’assumir el trànsit de viatgers d’una línia com la R4 i que aquests accedeixin a Barcelona en un temps competiu.
Igual que el que proposo per la R3 es podria haver fet per les R4 i R7, accedir des de Montcada Bifurcació al centre via Bifurcació Aigües i Clot, estalviant transbords i esperes innecessàries. I, òbviament, si s’opta pel pla que s’ha optat caldria haver reforçat la freqüència a la R2 Nord, desviant alguns trens de la R2 Sud que acaben a l’Estació de França cap al Vallès Oriental.

R4 Sud
Acabarà, majoritàriament, a Badalona enlloc de continuar cap al Vallès Occidental i el Bages (hi ha alguns trens que continuaran cap a Terrassa o Manresa per Clot i Bifurcació Aigües). Per tal de prestar servei a aquesta sublínia hauria estat més eficient que els trens de la R1, enlloc d’acabar a l’Hospitalet, continuéssim cap al Baix Llobregat i el Penedès, descongestionant el túnel de Plaça de Catalunya i fent més fluïda la circulació a la R1 (les estacions de Badalona i Montgat no estan preparades, malauradament, per assumir l’arribada de trens “massiva” de la R4 en doble composició).
No obstant això, i mirant-ho des d’un punt de vista corporativista, els clients de l’estació de Badalona durant el nadal disposarem de més trens que mai i que començaran o acabaran aquí i, per tant, ens podrem assegurar un seient.

Tal com diu la dita l’home és l’únic ésser que és capaç d’entrebancar-se dues vegades amb la mateixa pedra. En aquest cas “l’home”, altrament dit RENFOMENTADIFDPTOP és l’únic ésser capaç de col·lapsar Barcelona les vegades que calgui. Moltes vegades l’home, RENFOMENTADIFDPTOP, és un ésser no racional.

Font: Avui.cat

“España hoy es un Estado para todos los españoles; una nación-Estado para gran parte de la población y sólo un Estado y no una nación para minorías importantes” deia Juan J. Linz, per tal de definir la idea d’Espanya vinculada sempre a la identitat nacional de la població.

El 13D ha demostrat que aquesta “minoria” “d’espanyols” que no considerem més que un Estat a Espanya és cada cop més àmplia al nostre país i, el que és més important, que cada cop és més transversal (malgrat les divergències que han començat a sorgir al dia després).

Aquests processos sempre corren el risc de ser criticats per les xifres de participació, pel procés electoral… Per sort, el procés electoral ha estat impecable, malgrat que les Coordinadores no disposaven del registre censal.

En relació a la participació ha estat prou bona, si bé s’ha situat per sota de les expectativa de la Coordinadora Nacional. Hi ha municipis en els que més gent ha votat la independència que l’Estatut. Hi ha altres municipis en els que podem observar una participació similar a la d’alguns comicis regulars amb la diferència que en aquests tenien dret a vot qualsevol veí major de 16 anys. A més la participació aquesta és tot un èxit tenint en compte que la Consulta no era vinculant en el sí del nostre ordenament jurídic (l’espanyol) i, a més, no ha estat organitzada amb recursos d’estat (malgrat que la societat civil  hem arribat a nivell d’estat amb qüestions com la seriositat, rigorositat, no arbitrarietat, neutralitat, homogeneïtat entre municipis en els processos, democràtic en els fons i les formes,  amb afany de fomentar la participació…).

Hem vist com en dos mesos ha canviat la situació. Montilla preveia abans del 13S que seria una cas aïllat Arenys de Munt, i la cosa no ha fet més que multiplicar-se per 231, de moment (un gran predictor!). Hem vist un gir de 180 graus en les reaccions del Govern espanyol i Zapatero: de les pressions per tal que la Consulta d’Arenys de Munt no es fes a la passivitat i menyspreu de la segona tongada de consultes, emfatitzant la “inutilitat” que, segons ells, aporten les consultes (mentre defensen el dret a l’autodeterminació del Sàhara). Una cosa que no ha canviat és que, malgrat haver amenaçat en les dues tongades de macromanifestacions, els grups de l’ultradreta espanyola segueixen sense capacitat de mobilització.

En la segona onada de consultes també hem vist que un gran ressò internacional: els mitjans del món s’han desplaçat al nostre país per conèixer el fet català. La BBC,  Corriere della Sera, The New York Times , Al Jazeera (valorant la participació de la comunitat musulmana al Maresme) o Le Monde (amb el famós editorial). A més han visitat diversos municipis europdiputats i observadors internacionals que s’han quedat sorpresos amb tot l’operatiu.

Mentre a Europa i al món veuen quins són els objectius dels catalans que organitzem les consultes a Espanya es limiten a acusar-nos de pressionar al Tribunal Constitucional… Encara no han entès què busquem? Altres segueixen capficats amb un “federalisme” asimètric però obvien que hauria de ser assumit per totes les parts components…

Gràcies a aquestes consultes el moviment independentista català cada cop està més mobilitzat, és més transversal i el fet independentista s’ha aconseguit normalitzar a l’hora que s’ha internacionalitzat.

]]> http://rogermelcior.wordpress.com/2009/12/15/13d-destinacio-estat-propi/feed/ 4 rogermelcior Screen shot 2009-12-14 at 13.20.30 http://rogermelcior.wordpress.com/2009/12/07/13d-decidim/ http://rogermelcior.wordpress.com/2009/12/07/13d-decidim/#comments Sun, 06 Dec 2009 22:29:50 +0000 Roger http://rogermelcior.wordpress.com/?p=972 ]]> El proper 13 de desembre, seguint l’estela d’Arenys de Munt 161 municipis de Catalunya faran consultes per a la independència. A nivell nacional destaca  la comarca d’Osona (amb 34 municipis mobilitzats) i, per dimensió, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Sant Cugat del Vallès.

Els ciutadans majors de 16 anys residents als municipis maresmencs d’Arenys de Mar, Argentona, Canet de Mar, El Masnou, Premià de Dalt, Premià de Mar,  Tiana, Vilassar de Dalt i Sant Pol de Mar.

Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?

El proper 13 de desembre col·laboraré en la Consulta de Sant Pol de Mar. A tot Catalunya més de 700.000 catalans (uns 100.000 d’origen immigrant) podran expressar de forma lliure i democràtica quin és el futur que desitgen pel nostre país. Al mateix dia, el Govern  i el PSOE  metropolità en pes estaran inaugurant el primer tram de la L9 a Santa Coloma de Gramenet mentre s’empesquen les cabòries per acabar-la sencera, tenint en compte com estan les finances de la Generalitat.

Les coses comencen a canviar. El camí cap a la independència i la llibertat de Catalunya és una alternativa viable i possible (i irreversible, m’atreviria a dir)! La societat civil s’ha avançat als partits polítics i ha decidit tirar pel dret. Alguns ajuntaments com ara el de Tiana o el de Sant Pere de Torelló han optat per cedir locals municipals a les entitats que organitzen la consulta, malgrat les amenaces del Govern espanyol. A Osona els nouvinguts han ofert mesquites com a col·legis electoral. I a les Illes també s’han creat coordinadores per a la realització de consultes igual que a la Plana Alta, a Castelló.

Els que pugueu, perquè tingueu dret a vot, participeu! D’acord que la consulta NO ÉS VINCULANT però no és vinculant pels límits de la “democràcia” espanyola, que obvia els drets col·lectius dels catalans com a poble. A curt termini no comportarà cap efecte legal, però què podrà fer Espanya davant la veu de les urnes?

Per què  el Tribunal Constitucional espanyol ni ningú ens hagin de dir el que som o el que NO som, el proper dissabte PARTICIPEM (exercint el dret a vot o donant suport a les consultes).

Alfons López Tena (Sagunt, 1957) actualment és el director executiu de la plataforma Osona Decideix, entitat que està impulsant consultes populars per a la independència a 34 municipis d’Osona pel proper diumenge 13 de desembre. Cal recordar que paral·lelament, el 13 de desembre, la Coordinadora per a la consulta sobre la independència portarà a més de 200 municipis la consulta sobre la independència.

A banda que es consideri l’estació de Camp de Tarragona (Perafort-La Secuita) com a estació de Tarragona,  és curiós veure com en l’exposició s’evadeixen exemples de “competitivitat” de les nostres infraestructures com els següents:

• Barcelona – Puigcerdà (R3 RENFE RODALIES): 3 hores 18 minuts per 158 quilòmetres.
• Barcelona – Mollerussa (RENFE MEDIA DISTANCIA): 3 hores 15 minuts per 131 quilòmetres.
• Barcelona – Tortosa (RENFE MEDIA DISTANCIA): 2 hores 20 minuts per 178 quilòmetres.
• Barcelona -Igualada (R6 FGC):  fins a 2 hores per 66 quilòmetres.
• Barcelona – Manresa (R5 FGC): fins a 1 hora i 45 minuts per 65 quilòmetres.

Una exposició més de la Generalitat que només exposa projectes faraònics com la LAV, la línia orbital Vilanova i la Geltrú-Mataró (LOF) o l’eix transversal ferroviari Girona-Lleida (ETF) -o els 600 nous quilòmetres d’autovia “previstos”- però que no ofereix a curt o mitjà termini solucions a la mobilitat quotidiana. Trajectes amb temps de viatge rècord com els citats anteriorment prometen perpetuar-se en el temps.

FONT: les distàncies són preses amb Google Maps, pel que no corresponen a la distància real en ferrocarril entre Barcelona i les poblacions esmentades!

Font: Badalona.cat

Just fa deu dies Joan Rangel (Delegat del Govern espanyol a Catalunya), Jordi Serra (Alcalde de Badalona) i Antonio González (President d’ADIF) presentaven el projecte de remodelació de l’estació de Rodalies de Badalona (R1), inclosa en el Pla de remodelació de la xarxa de Rodalies.

Aquest projecte pressupostat en 4,2 milions d’euros l’executarà la Sociedad Estatal de Infraestructuras del Transporte Terrestre i ofereix millores pel que fa a l’accessibilitat de l’estació (ascensors, escales mecàniques, itineraris per a cecs). També inclou l’esperat recreixement (fins 68 cm) i perllongament (fins a 200 m) d’andanes per adaptar-les a les característiques del nou material mòbil.

No obstant, aquest projecte no és prou ambiciós i deixa diversos problemes sense resoldre.

• No ampliació de les barreres tarifaries (torns) de sortida

Foto: Bernat Borràs // Trencat.cat

És evident que els torns que hi ha de sortida en l’edifici annex no són suficients. De fet, amb una mica de sort, només n’hi ha tres amb servei i això genera cues i col·lapses a hora punta al sortir de l’estació. A més no trobo adequat que les barreres tarifaries de sortida estiguin fora de l’edifici de l’estació: un problema en la lectura de la banda magnètica d’un bitllet comporta més col·lapse per la lenta resolució de les incidències al quedar aïllat de les taquilles. D’altra banda aquests torns de sortida estan massa desprotegits, a l’intempèrie i, m’atreviria a dir, que amb risc d’electrificació els dies de pluja!

• No obertura de l’accés costat mar/front marítim

Molts clients fan ús del vehicle privat per accedir a l’estació i no tenen accés directe a l’aparcament. El nou pla de remodelació no inclou cap accés pel costat mar, fet que provocarà que molta gent hagi de seguir creuant la “via morta” per poder anar més ràpidament al seu cotxe al arribar de Barcelona. Seria adequat fer-hi un accés soterrat amb torns tal i com hi ha a l’estació de Vilanova i la Geltrú, per tal que l’accés no suposi una pèrdua d’operativitat de l’estació.

• No adequació dels edificis auxiliars

El Pla tampoc preveu millorar edificis annexos. Ni tampoc fa cap referència a la lluita per la plaga de coloms que ocupen estació, marquesines… Tampoc preveu la possiblitat de fer ús dels espais que abans utilitzava ADIF per a la circulació, com a espais d’ús pels clients (espai comercial, lavabos, ampliació de torns…).

• Teleindicadors i megafonia

Aquest Pla tampoc preveu la instal·lació de pantalles, teleindicadors i megafonia que, en el fons, són un element bàsic per l’accesibilitat de l’estació. No tinc clar que això hagi d’estar en un Pla de remodelació d’una estació, perquè depèn de l’empresa operadora que presta el servei, en aquest cas Renfe Operadora. No obstant considero que per molt que es millori l’accesibilitat amb ascensors, itineraris per a invidents o una maqueta amb braile, les persones cegues no podran fer ús de manera autònoma de l’estació sinó disposen d’un servei de megafonia que anunciï la destinació del trens.

• Estacionament de bicicletes

No sé des de quan és competència d’ADIF fer un aparcament de bicicletes a l’exterior de l’estació. En tot cas només els voldria informar que en lloc on volen col·locar-lo ja existeix. Si volen, podrien cooperar amb l’Ajuntament, l’ATM  i el DPTOP i fer quelcom útil, un Biciberg o BiciGo tal i com he proposat a la Regidora de Medi Ambient.

• Conclusió

Un projecte més fruit de la improvisació i la voluntat que té Foment amb fer les coses mal fetes amb el vist-i-plau de la Generalitat… Ah, i amb un termini de finalització: principis de 2011! Apostem que s’acabarà amb retard? Penseu que és el SEITT...

PD: al fer les notes de premsa i les presentacions podrien mirar si posen imatges de l’estació correcte! En la pàgina 3 de la presentació apareix l’estació de Montgat, potser van aprofitar la presentació de la remodelació que van fer fa poc en aquesta estació…

• Nota de premsa ADIF/SEITT (català)

• Presentació del projecte ADIF/SEITT (espanyol)