Congrés d’Esquerra i futur del tripartit

Estem en la recta final pel Congrés d’Esquerra. Aquest dissabte més de 10.000 militants de tot el país estan cridats a les urnes per tal d’escollir el President i el Secretari General d’esquerra. Les candidatures fan l’últim esforç per tal de poder captar vots de la militància. Prova d’això és la campanya encetada per part de Reagrupament.cat amb la intenció de ser una alternativa clara al continuisme de Puigcercós i Carod.

La batalla per la presidència ve encapçalada, i monopolitzada, per les candidatures de Puigcercós i Joan Carretero. Ara mateix acabo de llegir a l’Avui [http://www.avui.cat/article/mon_politica/31953/partidaris/joan/carretero/amenacen/deixar/erc.html] la voluntat expressada per part d’alguns militants propers a Carretero d’estripar carnets en el cas que Reagrupament.cat no obtingui responsabilitats executives aquest dissabte.

El que queda clar però és que aquest Congrés d’ERC podria ser transcendental pel país. Depenent de qui surti reforçat es podria renegociar el pacte d’Entesa amb el PSOE i ICV. De fet la Candidatura de Reagrupament.cat ha establert ja unes bases sobre les quals s’hauria de renegociar el pacte d’entesa. Unes bases molt sòlides que pretenen que Catalunya avanci nacionalment i que, segurament, el sucursalista de Montilla no les acceptarà pas.

El resultat del Congrés doncs podria ser determinant per poder tornar a veure –o veure per primer cop- polítiques d’autèntic avenç nacional pel país. O bé podria ser la fi d’aquest govern mediocre, espanyolista i sucursalista. I això en un context en el que l’estatut retallat és encara pendent del pronunciament del Tribunal Constitucional i en ple debat sobre el finançament.

I és que Carretero a deixat molt clar que el pacte d’Entesa s’ha de renegociar de manera que permeti avançar nacionalment al país. Segons Carretero cal una renegociació amb condicionats com una nova llei de política lingüística, condicions a les que el PSOE no estaria disposat a arribar en cap cas.

Quden doncs dies de travesses fins que dissabte es debel·li l’incògnita i puguem tenir més clar –o més fosc- el futur del nostre país.